v intr 1 [tenir l'origen] derivar, provenir, proceder. El català deriva del llatí, el catalán deriva del latín. 2 mar [anar a la deriva] ir a la deriva. v tr 3 [un curs d'aigua] derivar. 4 gram i mat derivar. 5 fig derivar, desviar. Derivar la conversa cap a un altre tema, derivar la conversación [...]

1 v. intr. sortir(->) proveniro procedir néixer venir de emanar resultar originar-se 2 v. tr. Fer sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per donar-li una altra direcció. desviar fillolar Cp. divertir: allunyar una cosa d'una banda fent-la anar a una altra banda. Es diu esp. d'un humor o [...]

v tr 1 torcer, retorcer. Tòrcer un fil, torcer un hilo. 2 [doblegar] torcer, doblar. Tòrcer una barra de ferro, torcer una barra de hierro. 3 fig torcer. Les males amistats l'han torçut, las malas amistades le han torcido. 4 fig apartar, desviar. L'han torçut del dret camí, le han apartado del [...]

possibilitat de programar observacions reiterades sobre una mateixa zona a base de desviar la visió nadiral quan el satèl·lit fa una òrbita propera a la zona d'estudi té implicacions no només en la geometria de la imatge captada (que resulta més distorsionada), sinó també en el fet que es deixa d'observar el [...]

desviament trasviament diversió, acció i efecte de desviar. retroversió, desviació endarrere (med.). Retroversió de la matriu. recessió, el fet de desviar-se realment o en aparença. difracció, desviació de la llum. refracció(de la llum, la calor, etc.) deflexió, íd. reflexió. La reflexió de [...]

superficialment. deixar els ulls(en alguna cosa), no cansar-se de mirar-la. mirar de cua d'ull (o de reüll), mirar de biaix. finestrejar, mirar per la finestra per passar el temps. 2 (mirar-sepron.) entremirar-se, mirar-se mútuament. Ant. Tancar els ulls. Desviar els ulls (o la vista). Girar la cara a algú [...]