1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]

1 sollevar, remoure el ventrell. tragitar, causar tragit ( mareig). girar el ventre regirar l'estómac (o el ventrell) fer (o donar) ois (o nàusees) 2 Fig.: atabalar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 mar [conducir un barco] marejar, governar. 2 marejar. Ir en coche le marea, anar amb cotxe el mareja. 3 fig i fam marejar, atabalar. Le marearon a preguntas, el van marejar a preguntes. 4 p fr [vender] vendre al detall. v pron 5 [tener náuseas] marejar-se. 6 [en un barco] marejar-se. 7 [...]

acabar, consumir. Apura el cigarrillo, acaba el cigarret. 11 escurar. Apurar una copa, escurar una copa. 12 [embarazar] atabalar, marejar. Me apura con sus desvelos, m'atabala amb les seves atencions. 13 fer angúnia, neguitejar, amoïnar. Me apura tener que decirle que me lo pague, em fa angúnia haver de [...]

[marear, aturdir] atabalar, marejar, posar el cap com un tabal (o com un timbal). 18 volver loco a alguien [una cosa] agradar amb bogeria. Las fresas me vuelven loco, les maduixes m'agraden amb bogeria. 19 volver loco a alguien [enamorar] fer perdre el seny (o la xaveta). Este chico me vuelve loca, aquest [...]