1 v. tr. [LC] Impedir (a algú o a alguna cosa) d'anar endavant. Fórem detinguts per un accident. No sé quin sant em deté, com no el trec de casa! 2 v. intr. pron. [LC] Aturar-se, especialment a considerar alguna cosa. Es detingué per prendre alè. Ens hem detingut molt de temps en l'examen dels fonaments de la teoria. Aquests autors es detenen a reflexionar sobre el funcionament de la tiroide. 3 v. tr. [AD] [LC] Algú, guardar (alguna cosa) en la seva possessió. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Ha detingut el títol de campiona durant tres anys. 4 v. tr. [AD] [DR] [LC] Retenir (algú), privant-lo de llibertat. Van detenir tres dels revoltosos. Els havien detingut quan intentaven passar la frontera.
