FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, sortir de terra, especialment amb certa impetuositat, formant broll. Va tenir una tarda brillant: li brollaven les idees a raig. L'aigua o un altre líquid, sortir amb força d'un recipient qualsevol. Sortir de terra creixent. Ja brollen els sembrats? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del seu cau. Desencauaren la llebre. Els pares no el poden desencauar. Sortir del seu cau. Un follet s'havia desencauat de la xemeneia. [...]
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encontrar o d'encontrar-se; l'efecte. Anar, sortir, a l'encontre d'algú. Desgràcia impensada, contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre, i de poc ho perdem tot. [...]