Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 867

1. En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents: Valor temporal La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple: En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
2. Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple: Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència. És tan pesat que acabarem per claudicar. Altres construccions que es poden fer servir també [...]
3. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
4. Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc. Aquesta [...]
5. no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]
6. ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font Fitxes de l'Optimot
7. Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
8. Només (de) + infinitiu amb valor temporal
Font Fitxes de l'Optimot
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple: Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció. Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
9. dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
10. 'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]
Pàgines  1 / 87 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>