El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
Fitxa
7758/3Darrera versió: 11.01.2021
Títol
Denominacions de torrons
Resposta
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa a base d'una pasta d'ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Sovint es fan servir erròniament les formes torró de crocanti i també torró de guirlatxe, per influència de l'equivalent castellà turrón de guirlache.
torró de trufa: la trufa és una barreja de nata batuda i xocolata fosa que es fa servir en pastisseria. No és adequada la forma torró trufat, perquè el verb trufar s'aplica als plats que han estat elaborats amb tòfona (la tòfona és un tipus de bolet molt apreciat com a condiment).
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca petita i tendra desenvolupada d'un borró o gemma. No han deixat sinó dos o tres brots a cada branca. Ram o tros d'una planta herbàcia. Amb un brot d'alfàbrega a la boca. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó. no fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sal granada. Sal de Cardona. Posar sal a l'olla. Posar una vianda en sal. sal de cuina [o sal comuna] Sal refinada i reduïda a grans molt fins. sal de taula [o sal fina] Sal refinada i reduïda a pols. sal gemma Halita . Allò que dona agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., gemma. Poncell 3. Un botó de rosa. Peça petita circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc., recoberta o no de tela, que es posa als vestits i serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l'una a l'altra dues peces del vestit o dues parts [...]
Element de subjecció de la màquina de facetar, en forma de pinça o de vareta, de fusta o de metall, que serveix per a subjectar la gemma durant la talla. [...]
A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa a base d'una pasta d'ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Sovint es fan servir erròniament les formes torró de crocanti i també torró de guirlatxe, per influència de l'equivalent castellà turrón de guirlache.
torró de trufa: la trufa és una barreja de nata batuda i xocolata fosa que es fa servir en pastisseria. No és adequada la forma torró trufat, perquè el verb trufar s'aplica als plats que han estat elaborats amb tòfona (la tòfona és un tipus de bolet molt apreciat com a condiment).