FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar amb les arpes. Gratar (la terra) amb algun instrument de pues. Estar tan pròxim (a una cosa) que manca poc per a arribar-hi. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en un pal que fa de mànec que té a l'extrem un travesser proveït de pues i serveix per a arreplegar palla, gratar la terra, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells terrejants, de cos feixuc, ales relativament petites, cames disposades per a córrer i gratar la terra, sovint polígams i molt ponedors, que comprèn set famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar (alguna cosa), especialment amb una raspa o un altre instrument adequat, per treure'n parts superficials o alguna cosa adherida a la seva superfície. Produir una sensació de raspor (a la boca, a la gola). Aquest vi raspa la boca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, que habita en galeries subterrànies llargues que ell mateix construeix i és propi del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ungles Granota del gènere Xenopus, de cos comprimit, amb canals sensorials situats als dos costats del cos, ulls orientats cap a dalt, ungletes als tres dits interiors de les extremitats inferiors, cosa que li permet gratar els fons fangosos de les tolles i els rierols, que viu a l'Àfrica [...]