FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al segon cor de la primera jerarquia, que guarda el tron de la divinitat. Figura d'àngel representat amb ales i cap d'infant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit en què un segon ordit forma baguetes o anelletes més o menys inclinades sobre el fons, com en les tovalloles russes. Cordill de la vela que serveix per a escurçar-la. Prendre rissos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està casat amb dues persones simultàniament. Que ha contret un segon matrimoni no estant legalment dissolt el primer. En dret canònic, casat en segones núpcies. Casat amb una vídua o amb un vidu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camí ramader, que segueix el bestiar quan puja a muntanya o en baixa. carrerada romana Resta visible de vies colonials de segon i de tercer ordre utilitzades en el període de la dominació romana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de lector. Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de llegir textos bíblics, llevat de l'Evangeli. El segon dels ordes menors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrofa de tres versos, normalment decasíl·labs, en què el primer rima amb el tercer, i el segon rima amb el primer i el tercer de l'estrofa següent, i que es tanca amb un quartet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió última d'un peduncle ramificat. Peduncle petit. En els lepidòpters, suport pel qual l'escata es fixa a l'epidermis. En certs insectes, segon artell de les antenes, situat entre l'escap i el flagel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Anatòlia. Relatiu o pertanyent a Anatòlia o als seus habitants. Grup de llengües indoeuropees que comprenia, durant el segon mil·lenni aC, la majoria de llengües de l'Àsia Menor. Relatiu o pertanyent a l'anatòlic. [...]
