Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Olot
Judici ordinari 129/2001
Sentència 97/2001
Procediment: terceria de millor dret.
SENTÈNCIA
Olot, 13 de novembre de 2001
Pere Vilar Olivera, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades per l'entitat mercantil [...]
JPSS i el DWSS (Defense Weather Satellite System, 'sistema de satèl·lits meteorològics de defensa') a càrrec del DoD, si bé aquest darrer programa es va cancel·lar el gener de 2012. - El satèl·lit JPSS-1, a una altitud nominal de 824 km, va ser llançat el 18 de novembre de 2017. - El satèl·lit [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de [...]
llançat el 3 d'octubre de 1985 i va ser operatiu fins a l'11 de novembre de 1986. - El satèl·lit RESURS-O1-2, a una altitud nominal de 620 km al perigeu i 678 km a l'apogeu, va ser llançat el 20 d'abril de 1988 i va ser operatiu fins a l'1 de juny de 1999. - El satèl·lit RESURS-O1-3, a una altitud nominal [...]
Acrònim de Earth Observing-1, 'observació de la Terra-1'. Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, gestionat pel GSFC. L'EO-1, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 21 de novembre de 2000. Inicialment havia de ser una sèrie de satèl·lits, però va ser [...]
òxids de nitrogen i el vapor d'aigua en una escala global. El SAGE, a una altitud nominal de 548 km al perigeu i 660 km a l'apogeu, va ser llançat el 18 de febrer de 1979 i va ser operatiu fins al 19 de novembre de 1981, tot i que des del 15 de maig de 1979 el satèl·lit presentava problemes [...]
km, gestionats pel CNES i destinats a la cartografia general, els usos del sòl, l'agricultura, els boscos i la geologia. - El satèl·lit SPOT-1 va ser llançat el 22 de febrer de 1986 i va ser operatiu fins al novembre de 2003, després de diverses operacions d'activació i desactivació parcial. - El [...]
llançament, el 20 de novembre de 2000. - El satèl·lit QuickBird-2, a una altitud nominal de 450 km, va ser llançat el 18 d'octubre de 2001, si bé a l'abril de 2011 l'òrbita es va enlairar fins als 482 km per a allargar la seva vida útil. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent). Presenta capacitat d [...]
aquesta el compra.
2. El preu d'aquesta compravenda és de setanta-dos mil (72.000) euros, que es paguen d'acord amb les especificacions següents:
a) Dotze mil (12.000) euros ja han estat pagats per la compradora com a paga i senyal, el dia 15 de novembre de 2001.
b) Dotze mil (12.000) euros els [...]
part dispositiva de la sentència; per a aquest concepte, la Resolució de 2 de novembre de 1987, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 914, de 13 de novembre de 1987), fixa el terme decisió (en castellà, fallo).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.