1.
cohonestar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. El secretari ha volgut cohonestar aquests fets. [...]
|
2.
cohonestar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
cohonestar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr cohonestar. [...]
|
4.
cohonestar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr cohonestar. [...]
|
5.
cohonestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
excusar, justificar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
cohonestament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cohonestar; l'efecte. [...]
|
7.
justificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Provar que quelcom és just. abonar. Aquesta acció l'abona. legitimar excusar. Excusar la seva absència. disculpar cohonestar. Ha volgut cohonestar la seva actuació a favor de l'enemic. exculpar sincerar, provar la inculpabilitat d'algú en allò que se li atribueix. vindicar, justificar algú [...]
|
8.
excusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 disculpar justificar legitimar descarregar(un acusat en judici) sincerar, provar la no-culpabilitat d'algú. exculpar cohonestar, excusar una acció indecorosa amb raons que la facin semblar justa. 2 (excusar-sepron.) sincerar-se explicar-se justificar-se escudar-se, valer-se d'alguna cosa com [...]
|