FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument proveït de pues, que serveix per a pentinar el jute, rastellar o pentinar el cànem, cardar la llana. Joc de lliços. passar un pinte Passar un mateix ordit pels lliços i la pua. Pinta1 1. Relleix en una paret per a tenir-hi alguns objectes, especialment el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creure (alguna cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que se'n tenen. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien. Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, una virtut. Ell presumeix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport practicat a l'aire lliure entre dos equips de tretze o quinze jugadors que consisteix a portar una pilota ovalada, que només es pot passar enrere o cap als costats, fins a la zona d'anotació contrària o a fer-la passar per damunt del travesser del camp contrari, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment el bestiar, passar l'hivern en un indret. Aquests cavalls eixivernen a Espinavell. Fer el temps propi de l'hivern. Enguany eixiverna molt fort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obscuritat profunda. Passar de la llum a les tenebres. Viure en les tenebres de la ignorància. Matines dels tres darrers dies de setmana santa. Matraca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos translúcid, deixar passar la claror. Les mans se li havien tornat tan primes que, quan les estenia contra el sol, besllumaven com aquest pàmpol. [...]
