1 1 f. [AGA] [BOS] [LC] [MD] Herba o mata del gènere Ruta, de la família de les rutàcies, que exhala una fortor particular, de fulles repetidament pinnatisectes, flors grogues en cima corimbiforme, amb els pètals còncaus cap amunt, a guisa de caputxa o cullereta, en nombre de quatre a totes les flors, llevat de la del mig, que en té cinc, i fruit en càpsula, espontània o cultivada, emprada com a condiment, en medicina popular, com a abortiva, i antigament amb finalitats màgiques. 1 2 [BOS] ruda de bosc Ruda de fulles dividides en segments estrets, linears, i pètals enters, pròpia d'indrets pedregosos i de llocs secs de la terra baixa (Ruta montana). 1 3 [BOS] ruda de fulla estreta Ruda de fulles dividides en segments lanceolats i pètals llargament ciliats al marge, que es fa en brolles, llistonars i erms de la terra baixa (Ruta angustifolia). 1 4 [AGA] [BOS] [MD] ruda vera Ruda de segments foliars oblongs i pètals denticulats al marge, d'olor molt intensa, originària de la península balcànica i regions properes, cultivada com a medicinal i aromatitzant (Ruta graveolens). 2 1 f. [BOS] ruda borda Harmala. 2 2 [BOS] ruda cabruna Trèvol pudent. 2 3 [BOS] ruda de ca Planta de la família de les escrofulariàcies, de fulles pinnatipartides o pinnatisectes i de flors molt petites, purpurescents i amb la corol·la ventruda, disposades en panícula molt laxa, que es fa als indrets pedregosos o sorrencs (Scrophularia canina).