Resultats de la cerca frase exacta: 728
|
221.
decàleg
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels deu manaments que, segons la narració bíblica, Déu donà al poble d'Israel per mitjà de Moisès en el Sinaí. Té un decàleg propi i el segueix al peu de la lletra. [...]
|
|
222.
tenidor tenidora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té una cosa. El tenidor d'una lletra de canvi. tenidor de llibres Persona que té al seu càrrec els llibres de comptabilitat d'un negociant, d'una oficina pública o privada. [...]
decàleg
|
|
223.
titlla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlleta que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment el que s'usa en espanyol en la ñ o en el portuguès en alguns diftongs nasals. Nota desfavorable. [...]
|
|
224.
desxifrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llegir (un escrit xifrat), arribar a llegir (allò que està escrit en una llengua desconeguda, en caràcters desconeguts, en lletra molt dolenta). Desxifrar un criptograma, un jeroglífic. Desxifrar el caràcter d'algú. Desxifrar algú. [...]
|
|
225.
traç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlla de les que formen un traçat. Senyal que fa un llapis, una ploma, etc., sobre el paper en escriure o en dibuixar. Part o element d'una lletra que hom escriu sense alçar la ploma. [...]
|
|
226.
virolet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ballaruga de cos prismàtic amb una lletra distinta a cada cara lateral, que servia originàriament per a jugar a un joc d'atzar en què decidia la sort la posició en què restava quan parava de ballar. [...]
|
|
227.
consonant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que forma consonància. Dos mots consonants. Mot que consona amb un altre. Cercar un consonant de poruc. So que s'articula amb una obstrucció o una constricció en algun punt del tracte vocal. Lletra que representa una consonant. [...]
|
|
228.
regrés
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de regressar. regrés canviari Acció de la qual disposa el tenidor d'una lletra de canvi per a dirigir-se contra el lliurador o endossant quan aquesta no ha estat acceptada o pagada pel destinatari de l'efecte. [...]
|
|
229.
polifonia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical en què se superposen parts melòdicament independents. Qualitat de polifònic. Qualitat d'un grafema o lletra que, dins l'ortografia normal d'una llengua, pot ésser realitzat fònicament de diverses maneres. Coexistència de diverses veus en un [...]
|
|
230.
després d'admiració o d'interrogació (majúscules i minúscules) / coincidència del signe d'admiració o d'interrogació amb el punt / signe d'admiració o d'interrogació final (tipus de lletra)
Font
Fitxes de l'Optimot
Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:
Tens temps encara? Et voldria fer unes quantes pr [...]
|
decàleg
1 m. [LC] [RE] Conjunt dels deu manaments que, segons la narració bíblica, Déu donà al poble d'Israel per mitjà de Moisès en el Sinaí.
2 m. [LC] per ext. Té un decàleg propi i el segueix al peu de la lletra.