Resultats de la cerca frase exacta: 66
|
31.
somiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
realització, discórrer fantàsticament. I tu et penses que ell es desprendrà del que més estima per donar-nos-ho a nosaltres? Tu somies, noi. somiar despert Somiar 1 3 . Veure en somni. He somiat que queia daltabaix d'un balcó. Avui he somiat el meu oncle mort. Tu em vas dir que ho [...]
|
|
32.
casa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
molt ben endreçada. Posar casa, parar casa. Vaig vestit d'estar per casa. a casa [o a casa de] A la casa de. Érem aquell dia a casa de l'oncle, a casa l'oncle. caure a algú la casa a sobre Desplaure de viure-hi a causa de la seva tristesa, de la seva solitud, etc. d'estar per [...]
|
|
33.
un 2 una
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. Ell no té sinó un fill. El meu oncle ha comprat una casa, no dues. Dels dos llibres, n'he perdut un. Avui fa un any que va morir el seu pare. Un ganivet i tres forquilles [...]
un2 una
] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u. 
|
|
34.
tiet, tieta
Font
Fitxes de l'Optimot
Per anomenar el germà i la germana del pare o de la mare es fan servir les formes oncle i tia, respectivament.
Malgrat que les formes tiet i tieta no estan recollides per la normativa, també s'usen en els registres informals.
Altres variants no normatives per fer referència a aquesta relació de [...]
|
|
35.
càrrega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vida és una càrrega. Obligació onerosa. Són molt pobres, i el seu oncle malalt els és una càrrega. Portar la càrrega d'una casa, d'una empresa. càrrega de la prova Obligació de provar en un procés els fets constitutius del seu dret a qui afirma i [...]
|
|
36.
dir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ha esdevingut tal com s'havia dit. dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu, de vós, de vostè. dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle. dir-ne Designar amb tal o tal mot. D'això jo en dic covardia. Com se'n diu de [...]
|
|
37.
Accent diacrític: món o mon?
Font
Fitxes de l'Optimot
fi del món (però mons diferents, rodamon, almon...).
S'escriu mon amb el significat d''el meu': mon pare i mon oncle.
[...]
|
|
38.
veu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar [...]
|
|
39.
anar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca. Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se [...]
|
|
40.
Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font
Fitxes de l'Optimot
meu oncle.
No parla per no molestar.
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).
2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:
2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]
|
un2 una
1 1 adj. [LC] [MT] Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. Ell no té sinó un fill. El meu oncle ha comprat una casa, no dues. Dels dos llibres, n'he perdut un. Avui fa un any que va morir el seu pare. Un ganivet i tres forquilles. Només té una destral. Uns molls. Unes tisores, unes pinces, unes tenalles.
1 2 m. [LC] [MT] Nombre del qual, en la sèrie de nombres naturals, tots els altres són agregats, u, 1. Un i un fan dos. Comptar d'un a cent. Esteu a punt? Un, dos, tres, va!
2 f. [LC] la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit.
3 1 [LC] a l'una loc. adv. A un temps, unidament.
3 2 [LC] tot d'una loc. adv. a ) De sobte, tot seguit.
3 2 [LC] tot d'una loc. adv. b ) De seguida.
4 1 art. [LC] Forma que revesteix l'article indefinit. El seu pare és un metge molt bo.
4 2 art. [LC] Un qualsevol. N'hi ha prou que parli un delegat. Per poc que llegeixis, trobaràs un llibre que t'agradarà. No va endevinar ni una sola resposta.
4 3 art. [LC] Un determinat. Hi va haver una resposta que no va endevinar.
5 1 pron. [LC] Una persona, una cosa. Aquest és un d'ells.
5 2 pron. [LC] Persona o cosa en relació amb una altra. Entre uns i altres en traurem l'entrellat.
5 3 [LC] l'un i l'altre Tots dos. Començaren a plorar l'un i l'altre. No beureu vi ni l'una ni l'altra.
5 4 [LC] fer-ne una de les meves (o de les nostres, etc.) Fer una entremaliadura, tenir una ocurrència, una sortida.
5 5 [LC] ni un Cap, no cap. —Que tens cap barra de pa? —Ni una, no me'n queda cap.
5 6 [LC] ni un per remei Cap absolutament.
6 adj. [LC] No vari, constituint una unitat. S'ha d'anar a una ortografia una.
7 1 pron. [LC] [masc. u
] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u.
7 2 [LC] no ésser tot u això que allò Ésser això tota altra cosa que allò.
] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u.