FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, sostenir-se a la superfície d'un líquid per l'impuls de baix a dalt que el líquid exerceix sobre el dit cos. Si els tireu a l'aigua, alguns suren, però la majoria se'n van a fons. Prosperar 2 . Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada). Els mariners desembarrancaren el llagut llançant la càrrega al riu. Una embarcació embarrancada, surar de nou. Amb la marea, el vaixell es desembarrancà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació de dipòsits de llast que hom posa als costats d'una nau per fer-la surar més i poder-la fer anar per aigües de fondària inferior al primitiu calat. Xata, utilitzada especialment en l'operació de carenar un veler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos flotant. Objecte flotant, massís o inflat d'aire, que hom empra per a sostenir damunt l'aigua una persona, un aparell que, tot sol, s'enfonsaria, etc. Cos lleuger que es fa surar a la superfície d'un corrent per mesurar-ne la velocitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodanxa, especialment de suro o de fusta. Rodanxa de suro amb un forat central, emprada per a fer surar les xarxes, per a aprendre a nedar, etc. Tap, més ample que llarg, que serveix per a tapar pots o altres recipients de boca grossa. [...]