Acció de surar, especialment una nau. Posar un vaixell en surada. Conjunt de suros d'un ormeig de pesca. [...]

Capaç de surar. [...]

Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada). Els mariners desembarrancaren el llagut llançant la càrrega al riu. Una embarcació embarrancada, surar de nou. Amb la marea, el vaixell es desembarrancà. [...]

Combinació de dipòsits de llast que hom posa als costats d'una nau per fer-la surar més i poder-la fer anar per aigües de fondària inferior al primitiu calat. Xata, utilitzada especialment en l'operació de carenar un veler. [...]

Cos flotant. Objecte flotant, massís o inflat d'aire, que hom empra per a sostenir damunt l'aigua una persona, un aparell que, tot sol, s'enfonsaria, etc. Cos lleuger que es fa surar a la superfície d'un corrent per mesurar-ne la velocitat. [...]

Rodanxa, especialment de suro o de fusta. Rodanxa de suro amb un forat central, emprada per a fer surar les xarxes, per a aprendre a nedar, etc. Tap, més ample que llarg, que serveix per a tapar pots o altres recipients de boca grossa. [...]

Un vehicle, ésser privat d'anar endavant per raó d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. El cotxe s'encallava en la sorra. Se m'ha encallat una espina a la gola. Una nau, venir en un indret on no té prou aigua per a surar. Una nau, restar [...]

Construcció de fusta, de metall o d'un altre material, disposada per a surar i córrer sobre l'aigua, sovint de forma escafoide, amb mitjans de propulsió, destinada a transportar persones o coses. Nau cuirassada. Nau de vela, de vapor. Varar una nau. Armar, amarinar, una nau. La nau [...]

v intr [surar] flotar.  [...]

Surar, especialment el cos que ha estat submergit. [...]