Resultats de la cerca frase exacta: 49

Diccionari de la llengua catalana
31. mataparent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
de pinya. mataparent de cama roja Mataparent comestible, de cama puntejada de vermell i porus tamb vermells (Boletus erythropus). mataparent de fel Mataparent de barret bru clar, cama amb reticle brunenc i carn amarga (Tylopilus felleus). mataparent lvid Mataparent no comestible, de barret bru [...]
32. alzinenc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Bolet comestible de l'ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i desprs s'enfosqueix en contacte amb l'aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum).  [...]
33. mullar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
L'aigua o altre lquid, cobrir la superfcie, penetrar els porus (d'alguna cosa). La pluja no ha arribat a mullar els carrers. La roba s'ha mullat. Si no t'emportes el paraigua, et mullars. Fer que l'aigua o altre lquid cobreixi la superfcie, penetri els porus [...]
34. esteperol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Bolet de l'ordre de les boletals, semblant al sureny per ms petit i tamb menys preuat, de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, primer cap al rosat i desprs cap al griss, que forma micorrizes amb les estepes (Leccinum corsicum).  [...]
35. suar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Excretar suor pels porus de la pell. Pujant, ens vam fer un tip de suar. Tapeu-vos b i procureu suar. Suar d'angnia. Suar, el caf, desprs de torrat. Suar les parets d'una habitaci humida. Emprar un esfor fatigant en la consecuci d'alguna cosa. Per a arribar a entendre-ho [...]
36. porials
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ordre de fongs basidiomicets afilloforats, amb l'himeni amb porus o lmines i carn coricia o tendra, de color blanc o clar, al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com ara el bolet d'esca, el bolet de soca zonat i la sabatera. Individu d'aquest ordre.  [...]
37. molleric
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
(Suillus bellinii). molleric d'estepa Esteperol. molleric de bou Molleric de porus grans i decurrents (Suillus bovinus). molleric de calceta Molleric comestible, amb un vel blanc que al principi tapa els porus i desprs forma un anell sobre la cama (Suillus luteus). molleric de muntanya Molleric [...]
38. afilloforats
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Grup de fongs basidiomicets, que comprn molts representants ligncoles, de carn sovint dura i imputrescible, d'himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d'esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el [...]
39. gamars
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
[pl. -ussos] Ocell de la famlia dels estrgids, de mida mitjana, cap arrodonit, ulls negres i plomatge fosc, rapinyaire sedentari i nocturn, que viu en tota mena de boscos (Strix aluco). Bolet de soca del grup dels basidiomicets, d'himeni amb porus i amb el barret brunenc en forma de [...]
40. sabatera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Bolet de soca del grup dels basidiomicets afilloforats, de cama lateral i porus grossos i irregulars que, ben estovat, esdev un bon comestible (Scutiger pes-caprae). sabatera borda a) Bolet del gnere Sarcodon, de l'ordre de les teleforals, de coloraci brunenca, barret carns i himeni amb [...]
Pgines  4 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>