FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
T. canariense). Coronil·la glauca. Burro1 5 2. Nau del segle xviii, que navegava entre les costes de les illes Canàries i de la Mediterrània. Peça de ferro o de llautó que va entre els collarins dels corrons de les màquines de filatura i els comunica la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfiladís, de fulles simples i flors blaves, amb un tub molt llarg i amb el calze cobert de pèls glandulosos, originari del sud d'Àfrica i cultivat com a ornamental (Plumbago auriculata). gessamí de burro Vidalba. gessamí de Virgínia Liana de la família de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase Trompeta 3 1. orella de burro Gírgola 1. orella de burro Trompeta 3 1. orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill Tassa de bruc. orella [...]
m 1 [escarràs] burro (o bestia f) de carga. 2 ésser un esdernec de feina ser un burro (o una bestia) de carga, trabajar como un burro, ser un borrico. [...]
m 1 zool [ase] asno, burro, borrico, rucio. 2 ict [Gobius auratus] gobio. 3 caure del ruc fig i fam apearse (o caer) del (o de su) burro. 4 fer el ruc fig i fam hacer el burro. [...]
Greix que s'extreu dels fruits de l'il·lipé de Borneo i de l'il·lipé de l'Índia, molt utilitzat en la cuina del sud-est asiàtic, en la indústria alimentària i en la fabricació de productes cosmètics, sabó i espelmes. [...]