En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple: En aquella reunió hi havia massa directius. Vaig conèixer força noies durant aquell estiu. Ja tinc prou diners per anar de vacances. Ara bé, en els registres informals i en [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Maça, mentre que la forma Massa es considera acceptable per a un ús com a cognom. La variant prenormativa Masa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure: Veniu, depressa, que us mullareu! Trobo que van massa depressa cal escriure: Veniu, de pressa, que us mullareu! Trobo que van massa de pressa.  [...]

L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple: No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.) Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.) Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.) Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]

 (o S'ha de menjar força verdura)    A l'hora d'escollir entre la construcció amb la preposició i la construcció sense la preposició, és recomanable optar per la que sigui habitual segons el propi parlar.  Convé notar que els quantitatius que, massa, més, menys i gaire no van seguits de la preposició de [...]

perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple: No té molta gana i ha menjat poc. En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa 'en excés'. Per exemple: Si t'hi acostes gaire cauràs. Si t'hi acostes massa cauràs. El [...]

. Per exemple: El preocupa massa el que pensin els altres. La preocupa massa el que pensin els altres. Les preocupa massa el que pensin els altres.   Li preocupa massa el que pensin els altres. Els preocupa massa el que pensin els altres. (ús transitiu o intransitiu) Amb el mateix significat, aquest [...]

pasta alimentària pasta alimentosa La forma catalana pasta alimentària designa el producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmola de blat dur o de candial i aigua, que s'emmotlla mecànicament segons formes diverses. Com a terme secundari es pot fer servir la [...]

Les formes sumant i sumand tenen significats diferents. El mot sumant és el gerundi del verb sumar. Per exemple: Sumant les despeses d'allotjament he vist que ens sortiria massa car. En canvi, el mot sumand fa referència als nombres que s'han de sumar a l'hora de fer una suma. Per exemple: Avui [...]

perquè se'n puguin assabentar). Estic massa cansat per venir a jugar (i no Estic massa cansat com per venir a jugar). Tampoc no és pròpia dels registres formals la construcció formada per la consecutiva tant/tan... com seguida d'una construcció final. Per exemple: No ha menjat tant perquè ara no vulgui [...]