1.
molestar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten. Fer que (algú) se senti ofès. Les vostres paraules m'han molestat profundament. Sentir-se [...]
|
2.
molestar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
molestar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [incomodar] molestar tr [o intr], incomodar. ¿Le molesta que abra la ventana?, us molesta que obri la finestra? Le molesta la música muy estridente, li molesta la música molt estrident. 2 [fastidiar] molestar, amoïnar, enutjar. Me molesta que estés siempre preguntando, em molesta que sempre [...]
|
4.
molestar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 molestar. Us molesta que obri la finestra?, ¿le molesta que abra la ventana?2 [enutjar] molestar, fastidiar. 3 [fer mal] molestar, doler, hacer daño. Em molesta aquest queixal, me molesta esta muela. v intr 4 molestar tr. Li molesta la música molt estrident, le molesta la música muy [...]
|
5.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar (fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar (fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar (fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar (fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners. ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls. engronyar enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los. enfastidir o enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa. torturar (hiperb.) turmentar (hiperb.) atipar (fig.) fotre (vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm. xeringar (fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem. rebentar (fig.). Em rebenta haver de fer això. xinxollar, molestar algú amb demandes insistents. fer escudella (una cosa o una persona) no deixar viure (fig.) donar mala vida (a algú) donar destret (a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li (a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor (a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer tres coses (la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-se pron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
Règim verbal de molestar / el molesta o li molesta?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:
L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)
No vull molestar en Marçal amb suposicions [...]
|
7.
atracallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molestar, desconcertar amb ultratges, renys, retrets, burles. [...]
|
8.
importunar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m'importuna amb preguntes. [...]
|
9.
empudegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir, infectar, de pudor. Amb aquesta pipa empudegues la sala. Cremant aquest plomall has empudegat tota la casa. Molestar, empipar. [...]
|
10.
fastiguejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar fàstic (a algú). Molestar en extrem. Aquest temps em fastigueja. [...]
|