Entre els antics, geni que se suposava que presidia el destí d'algú donant-li bones o males inspiracions. El dimoni familiar de Sòcrates. Personificació indeterminada de forces de la natura o de l'ànima humana. dimoni boiet Esperit inquiet i amoïnador que fa [...]

Relatiu o pertanyent al dimoni. Posseït pel dimoni. [...]

Consumir-se, decandir-se. Aquest xicot és un dimoni: em fa enlleir. Sempre a casa: us enlleireu! [...]

Expulsar (un mal esperit) amb exorcismes. Exorcitzar el dimoni. Sotmetre (algú) als exorcismes. Exorcitzar un posseït pel dimoni. [...]

Que té poder contra el dimoni. [...]

Relatiu o pertanyent al dimoni. Arts dimonials. [...]

Forma prefixada del mot gr. daímon daímonos, 'dimoni'. Ex.: demonolatria, demonofòbia, demonomania. [...]

Enfuriar-se . El ruc s'enfutisma com un dimoni i etziba una guitza. [...]

Dimoni que, sota l'aparença d'una dona, se suposa que té comerç carnal amb un home. [...]

Dimoni que, sota l'aparença d'home, se suposa que té comerç carnal amb una dona quan està adormida. Opressió i angoixa durant el son, acompanyades de malsons. [...]