41.
persona
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ésser. És un ésser menyspreable. subjecte(->), s'usa esp. en sentit despectiu. personatge sorge tipus magnat individu(f. indivídua) paio quídam. Ha vingut un quídam a preguntar per tu. particular(en oposició a societat, etc.) ànima. És un llogarret de tres-centes ànimes. [...]
|
42.
sofrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. tolerar. 2 No impedir: permetre. 3 Ésser sotmès a una prova, un interrogatori, etc.: suportar. 4 Suportar un dolor, pena, etc. patir. encórrer(≠ incórrer). Encórrer la ira de Déu. ressentir-se de, sofrir les conseqüències d'una cosa. reportar. Tu mateix en reportaràs les [...]
|
43.
sol 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
parlar a quatre ulls amb tu. mà a mà, entre tots dos sols, sense avantatge per a ningú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
44.
esdevenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 passar. Passar a sergent (un caporal). parar. No, tu pararàs lladre. tornar-se, esdevenir així o així. Aquest vi s'ha tornat agre. Es va tornar tot vermell. acabar. Tu acabaràs malalt, si fas així. fer-se. Fer-se monjo. Fer-se protestant. Fer-se vell. caure(+ subs.). Caure en la misèria, en [...]
|
45.
prosperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
home de sort: a tu totes et ponen. Ant. Ballar de capoll. Anar a (o de) mal borràs. Estancar-se. Aturar-se. Empitjorar. Anar de caiguda. Decaure. Anar per portes. Caure de l'escambell (una persona). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
restar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. (per oposició a anar-se'n) quedar-se. Jo me'n vaig: tu queda't i espera'l. romandre. Va romandre tot solet. aturar(intr.). Vam aturar dos dies a Lió. demorar, restar algun temps en un lloc. allotjar-se, fer-se lloc i restar (una cosa) a l'interior d'una altra. La bala s'allotjà a [...]
|
47.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
48.
salutació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 salut(m.). Ell, cortesament, reté-li els saluts (Muntaner, Crònica). records. M'han donat records per a tu. expressions. Doneu-li expressions de part meva. comandacions, íd. memòries. Memòries de part meva als teus germans. benvinguda, salutació de congratulació al qui arriba bé. Tots li van [...]
|
49.
callar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(una cosa) o guardar reserva(sobre una cosa) amagar. Tu m'ho vas contar, però aquest fet me'l vas amagar. dissimular. Dissimular un detall. quedar-se (alguna cosa) al pap estar-se de dir reconcentrar-se, callar un sentiment o afecte, tancant-se en si mateix. Cp. fer una restricció [...]
|
50.
admetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. voler, admetre que una cosa afirmada per un altre sigui vera. Ara jo vull que hagi estat així com tu dius: no per això ets menys culpable. Ant. Tancar els ulls a l'evidència (a la veritat). No entendre's de raons. 3 consentir tolerar permetre sofrir suportar comportar aguantar Ant. Refusar. Recusar [...]
|