Resultats de la cerca frase exacta: 305
|
11.
desorientar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre l'orientació (a algú). Les tortuositats del camí finalment van desorientar-lo. Perdre l'orientació. És un mal excursionista: es desorienta a cada moment. [...]
|
|
12.
sèver
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Producte obtingut de l'àloe fent incisions a les fulles, recollit en forma líquida i finalment solidificat en una massa fosca i amargant, emprat en medicina. [...]
|
|
13.
desavesar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre un avés o costum (a algú). Finalment he desavesat el nen de fer la pipa. Perdre un avés o costum. Fumar em perjudica, però no me'n sé desavesar. [...]
|
|
14.
pacificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir la pau (on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país. Calmar, apaivagar. Ens va costar de pacificar-los: feia una hora que es barallaven. Ja no discuteixen, sembla que finalment s'han pacificat. [...]
|
|
15.
burgundi burgúndia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris pròxims a Lió, on fundà el regne de Borgonya. Relatiu o pertanyent als burgundis. [...]
burgundi burgúndia
|
|
16.
reviure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure de nou, tornar a la vida. Jesús feu reviure Llàtzer. En ell semblava reviure el seu pare. Renovar-se. Fer reviure les arts, les ciències. Finalment revivien les esperances de retrobar-se. Tornar a la seva vivacitat primera. Fer reviure un mot caigut en desús. [...]
|
|
17.
vitrac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, del grup dels alls, de fulles linears força amples i flors blanques en umbel·la laxa, finalment penjant cap a un costat, que es fa als herbassars ruderals poc o molt humits de les terres mediterrànies (Allium triquetrum). [...]
|
|
18.
decaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. Disminuir en salut, força, vigor. El [...]
|
|
19.
filferrera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les poligonàcies, de branques primes i volubles, fulles un xic alabardades, flors verdoses en raïms axil·lars i fruit sec però recobert pel periant que ha esdevingut carnós, de primer vermell i finalment blanquinós, originària d [...]
|
|
20.
llentiscle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d'olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les [...]
|
burgundi burgúndia
1 m. i f. [HIH] Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris pròxims a Lió, on fundà el regne de Borgonya.
2 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als burgundis.