FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un més un. Un nen de dos anys. Dos nois i dues noies. Un cotxe de dos cavalls. Una nau de dos pals. Les dues meitats d'un tot. Hi anirem tots dos. Les vaig trobar totes dues llegint. Dos mil, dues mil. Anaven de dos en dos. Dos punts. Nombre natural que segueix l'u, 2. Dos més tres fan [...]
En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple [...]
Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:
complert (o complit)
establert (o establit)
ofert (o oferit)
omp [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
Sistema majoritari que preveu una segona votació en cas que en la primera cap de les candidatures hagi assolit la majoria requerida per a ser elegida. [...]
canvi, els cardinals es poden fer servir amb valor ordinal si es posposen al nom, especialment si s'hi sobreentén el mot número entremig. En aquest cas el numeral és invariable, és a dir, es fa servir sempre en masculí. Per exemple:
la pàgina dos (i no la pàgina dues)
el capítol dinou
la posició [...]