121.
ecosistema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema d'organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d'un espai definit. [...]
|
122.
ensuperbir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar superbiós. La victòria l'ensuperbí. Esdevenir superbiós. No t'ensuperbeixis si ara tot són lloances. [...]
|
123.
licantropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos. [...]
|
124.
rascar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar . Si et pica, rasca't. Les parets, les heu de rascar bé abans de pintar-les. [...]
|
125.
rimaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa versos rimats, especialment si els versos no tenen cap més qualitat que la rima. [...]
|
126.
sobrealçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més alt encara. Fer més alt (un arc, una volta, etc.), que si fos semicircular. [...]
|
127.
tubuliflor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb totes les flors del capítol, o si més no les del disc central, tubuloses. Compostes tubuliflores. [...]
tubuliflor -a
adj. [BO] Amb totes les flors del capítol, o si més no les del disc central, tubuloses. Compostes tubuliflores. ![]() |
128.
xambó xambona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugador que té més sort que coneixement del joc, que si n'encerta alguna és per casualitat. [...]
|
129.
crisocol·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, silicat de coure hidratat, de fórmula (Cu2+,Al)2H2Si2O5(OH)4·nH2O, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és de color blau o verd. [...]
|
130.
emmatxucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el bon estat (d'una cosa, especialment d'una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. No t'asseguis sobre l'abric, que l'emmatxucaries. Una cosa, especialment la roba, perdre el bon estat com si hagués estat amanyogada. Aquest teixit tan delicat s'emmatxuca de seguida. [...]
|