Resultats de la cerca frase exacta: 140
Diccionari de sinònims Franquesa
|
41.
pecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(En sentit propi, és un terme exclusivament de l'argot religiós) faltar(->) fornicar, pecar carnalment. caure en pecato simpl. caure ofendre Déu prevaricar empecadar-se, omplir-se de pecats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
42.
cel
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
walhalla, en la mitologia escandinava, sojorn dels herois morts en el combat, lloc de glòria i de delícies. camps elisis, en la mitologia grega, sojorn de les ànimes dels herois i dels homes virtuosos. 3 En sentit cristià, lloc allunyat de la terra, que hom suposa habitat per Déu, els àngels i els [...]
|
|
43.
ciència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 saber coneixences o coneixements omnisciència, ciència infinita, que només pot tenir Déu. erudició instrucció cultura 2 pansofia, ciència universal. càbala, ciència oculta que pretén fer comunicar amb els esperits. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
44.
totxo
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. maó. totxana, totxo d'uns deu centímetres de gruix, amb canals interiors, fets per facilitar-ne la cocció i fer-lo més lleuger. 2 bastó. 3 ham. 4 adj. toix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
45.
bru
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Gris fosc tirant a negre. gris. llor, bru fosc. morè o moreno. La Moreneta o la Verge Bruna, la Mare de Déu de Montserrat. moreu, fosc, tirant a negre. 2 fosc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
46.
combregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. viaticar. Està molt greu: ahir el van viaticar. 2 v. intr. rebre la comunió(o l'eucaristia) rebre Déu fer la primera comunió 3 m. viàtic els darrers sagraments Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
47.
copsar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tomar o entomar. Tira la pilota: a veure si la tomo (o entomo). captar, copsar el filó líquid d'una deu al lloc del seu origen. Cp. atrapar 2 entendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
48.
coratjós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
animós agosarat atrevit abrivat esperitós gallard impertèrrit impertorbable impassible ésser un heroi ardit intrèpid estrenu(lit.) impàvid baronívol valerós valent(->) audaç temerari brau no témer Déu ni el diable Cp. heroic, emprenedor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
49.
creador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
autor. pare(fig.) faedor. El suprem Faedor, Déu. forjador. Fabra ha estat el forjador del català literari modern. plasmador, íd. Cp. demiürg: en la filosofia grega antiga, el creador o ordenador del món. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ autor. pare (fig.) faedor. El suprem Faedor, Déu. forjador. Fabra ha estat el forjador del català literari modern. plasmador, íd. Cp. demiürg: en la filosofia grega antiga, el creador o ordenador del món. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
50.
malversar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ malgastar) depredar desfalcar tirar amb pólvora d'altri(Alc.) distreure, donar a una cosa un ús altre que el que li era assignat. Ha distret deu mil euros del fons de propaganda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
→ autor.
pare (fig.)
faedor. El suprem Faedor, Déu.
forjador. Fabra ha estat el forjador del català literari modern.
plasmador, íd.
Cp. demiürg: en la filosofia grega antiga, el creador o ordenador del món.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana