En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
Què fort! o Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
L'expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta locució de vegades també es troba usada amb sentit figurat, és més recomanable [...]
Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple:
Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret.
Dit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat [...]
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la [...]
En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el [...]
El complement que expressa el beneficiari de l'acció del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapçalat pera, o bé, amb els pronoms em, et, li, ens, us, els o es. Per exemple:
Ha fet un dibuix a la mare o bé Li ha fet [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.