161.
brou gras
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Brou que conté un alt percentatge de greix, fet generalment amb cansalada, botifarra, costella de porc i altres peces de carn, i també verdura i llegum. [...]
|
162.
bisbe
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 crist obispo. 2 gastr [botifarra] obispillo, obispo. 3 ict [Myliobaris bovina] obispo, chucho, pez obispo. 4 fer un bisbe fig i fam [dir casualment el mateix] hacer filipinos, hacer un bisbís. [...]
|
163.
embotit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salsitxa sobrassada mortadel·la botifarra(->) llonganissa(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
164.
botuliforme
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
De forma cilíndrica allargada, lleugerament corbada i amb extrems arrodonits, com una botifarra. [...]
|
165.
patatero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 de patata, de les patates. Morcilla patatera, botifarra de patata. 2 fam [chusquero] del cigró. m i f 3 [vendedor] patataire. [...]
|
166.
encoixinat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Tros de teixit, habitualment de vellut, farcit amb escuma, que recobreix el nus de corda que subjecta la barra del trapezi fix. [...]
|
167.
mongeta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(llegum) monja fesol fesola, varietat grossa de mongeta. monget, mongeta petita. fesoleto fesolí, íd. mongetes sequeso simpl. seques. Un plat de seques amb botifarra (Ant. Mongetes tendres..) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
168.
bisbe
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordinari, autoritat eclesiàstica diocesana. diocesào bisbe diocesà pontífex prelat arquebisbe, bisbe que té jurisdicció sobre un cert nombre de bisbes. Cp. mitra: dignitat de bisbe. Aquest mas pertany a la mitra. 2 botifarra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
169.
corte 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, tallament. 11 [en los naipes] escapçament. 12 [de un libro] tall. 13 [dibujo de una sección] tall. 14 corte de digestión tall de digestió. 15 corte redondo [carne] tall rodó. 16 corte y confección costura. 17 dar (o hacer) un corte de mangas fam fer botifarra. [...]
m 1 [acción de cortar] tall, tallament. 2 [interrupción] tall, tallament. 3 [de árboles] tala f, tallada. 4 [filo] tall, fil. El corte de un cuchillo, el tall d'un ganivet. 5 [acción de cortar el pelo] tallada f. El corte de pelo le costará veinte euros, la tallada de cabells li costarà vint euros. 6 [manera] tallat. Llevas un corte muy bonito, portes un tallat molt bonic. 7 [arte de cortar prendas] tall. Escuela de corte, escola de tall. 8 [cantidad de tela] tall. Un corte de cheviot para un traje, un tall de xeviot per a un vestit. 9 [incisión, herida] tall. 10 [de una emulsión] tall, tallament. 11 [en los naipes] escapçament. 12 [de un libro] tall. 13 [dibujo de una sección] tall. 14 corte de digestión tall de digestió. 15 corte redondo [carne] tall rodó. 16 corte y confección costura. 17 dar (o hacer) un corte de mangas fam fer botifarra. |
170.
sec 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, seca f. f 12 → secada13 [banc de roca o sorra] secano m, seca. 14 mar [verga] seca. 15 [casa d'encunyació de monedes] ceca, casa de la moneda. 16 [motlle de batre moneda] troquel m, cuño m. 17 pl [mongetes seques] judías. Botifarra amb seques, butifarra con judías. 18 la Seca fig i fam [la mort [...]
|