1.
arraulir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajupir, abatre. Tirant-se-li al damunt, d'una pitrada l'arraulí. Arrupir-se. Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por. [...]
|
2.
arraulir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
arraulir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [abatre] doblar, dejar encogido (o baldado). Li ventà un cop que l'arraulí, le arreó un golpe que lo dobló. v pron 2 [arronsar-se] acurrucarse, encogerse, hacerse un ovillo. Arraulir-se de fred, acurrucarse de frío. 3 [ajupir-se] encogerse, agacharse. [...]
|
4.
arraulir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 abatre. 2 (arraulir-sepron.) arrupir-se, arronsar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
arrauliment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arraulir o d'arraulir-se; l'efecte. [...]
|
6.
enreular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer arraulir de fred. Ens ha atrapat una bufada que ens ha enreulat. Arraulir-se de fred. A l'hivern, el bestiar s'enreula. [...]
|
7.
ajupir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arraulir abaixar. 2 Fig. conformar-se abaixar-se humiliar-se agemolir-se(fig.) accedir(->) 3 agafar. 4 (ajupir-sepron.) agemolir-se agotzonar-se, ajupir-se, esp. darrere una mata o un marge, etc., per no ésser vist, per estar a l'aguait. prosternar-se corbar-se(en sentit propi i [...]
|
8.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar(una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar(un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morir. 6 pecar. 7 atacar, escometre. 8 acudir-se, endevinar, recordar. 9 esdevenir-se. 10 ésser. 11 escaure's. 12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure [...]
|