Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. envellir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar vell. Les penes l'han envellit ràpidament. Tornar-se vell. S'ha envellit d'hora, el pobre Tomàs. Arribar a vell. Tots els de casa envelleixen molt. Sopa poc i envelliràs. Un col·lectiu, experimentar un augment de la mitjana d'edat dels seus components. La poblac [...]
2. tafia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rom sense envellir. [...]
3. insenescent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no envelleix, que no pot envellir. [...]
4. got 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lila, de cos cònic truncat que, en envellir, pren forma de copa i es torna bru (Gomphus clavatus). [...]
5. envelliment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envellir o d'envellir-se; l'efecte. Procés de desenvolupament del buquet d'un vi. Procés tèrmic que es produeix en l'acer dolç i en els aliatges metàl·lics lleugers, el qual causa un augment de la duresa i de la resistència mecànica. [...]
6. ranci rància
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
envellir a la bota. Un vi ranci. Una rància estirp. De rància noblesa. Gasiu.  [...]