Resultats de la cerca frase exacta: 63
|
51.
búho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m ornit 1 [Bubo bubo] duc, gran duc. 2 [buharro] mussol banyut. 3 [autillo] xot. 4 búho real [búho] duc, gran duc. [...]
|
|
52.
perrilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fam [perra chica] xavo m, ral m, malla. No ganar una perrilla, no guanyar ni un xavo. 2 amer [orzuelo] mussol m. [...]
|
|
53.
lechuzo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-za adj i m i f 1 [muleto] mulat m, mul petit m. adj i m 2 [persona] mussol. m 3 fig i fam recaptador. [...]
|
|
54.
lechuza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit [Tyto alba] òliba, xibeca. 2 fig i fam [mujer fea y perversa] bruixa. 3 lechuza campestre ornit [Asio flammeus] mussol emigrant. 4 lechuza de Tengmalm ornit [Aegolius funereus] miloca. [...]
|
|
55.
taciturn
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
callat. És un noi molt callat: no parla mai si no li pregunten res. callantívol retret mújol malmirrós sorruto sornut saturn de poques paraules silenciós ésser un mussol, es diu d'un que a penes parla. motxo Ant. Garlaire. Jovial. Parlador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
56.
mussolet eurasiàtic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
57.
mochuelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ornit [Athene noctua] mussol. 2 fig i fam mort, neuler. 3 gràf [omisión] bordó, salt. 4 cada mochuelo a su olivo fig cada ocell al seu niu, cadascú a casa seva. 5 cargar con el mochuelo fam carregar els neulers, carregar el mort. [...]
|
|
58.
gra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. mussol, gra que surt a la vora d'una parpella. barb, gra produït per la larva del tàvec; també, petita massa de substància sebàcia que obstrueix un porus de la pell i produeix sovint una taqueta negra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
59.
salvatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salvatge. inculte 5 (Dit hiperb. d'una persona sense cultura, poc educada, poc amable, etc.) esquerp isard feréstec agrest, mancat d'urbanitat. rude descortès inurbào incivil insociable insuportableo insofrible intractable misantrop viure com un os (o com una ostra) ésser un mussol, un solitari. 6 [...]
1 indomesticat feréstec. El senglar és un animal feréstec. fer, es diu d'una bèstia salvatge, carnissera. Car no és tan brau, fer ni felló, cert, lo lleó, com pintat par (Roig. Llibre de les dones). salvatgí, dit de les bèsties que viuen al bosc, esp. de les que són objecte de caça. brau, salvatge, aplicat a un animal. Dos lleons molt braus i forts (Curial i Güelfa). 2 Que creix sense la cura de l'home. silvestre bord, no cultivat, empeltat. agrest, es diu d'allò que la terra produeix sense cultivar-ho. 3 → inhabitat, inhospitalari. 4 incivilitzat semicivilitzat o semisalvatge, mig salvatge. inculte 5 (Dit hiperb. d'una persona sense cultura, poc educada, poc amable, etc.) esquerp isard feréstec agrest, mancat d'urbanitat. rude descortès inurbà o incivil insociable insuportable o insofrible intractable misantrop viure com un os (o com una ostra) ésser un mussol, un solitari. 6 brutal bestial truculent bàrbar ferotge o feroç 7 Ésser salvatge: Salvatgejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
60.
solitari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que viu sol (->). soliu solter(Alc.). Vius massa solter, tu: has de freqüentar més la gent. viure com un os estar sol com un pregadeu de rostoll ésser una aranya de forat viure com un mussol retret(->) Cp. el verb entotsolar-se o assolar-se: fugir del [...]
|
1 indomesticat
feréstec. El senglar és un animal feréstec.
fer, es diu d'una bèstia salvatge, carnissera. Car no és tan brau, fer ni felló, cert, lo lleó, com pintat par (Roig. Llibre de les dones).
salvatgí, dit de les bèsties que viuen al bosc, esp. de les que són objecte de caça.
brau, salvatge, aplicat a un animal. Dos lleons molt braus i forts (Curial i Güelfa).
2 Que creix sense la cura de l'home.
silvestre
bord, no cultivat, empeltat.
agrest, es diu d'allò que la terra produeix sense cultivar-ho.
3 → inhabitat, inhospitalari.
4 incivilitzat
semicivilitzat o semisalvatge, mig salvatge.
inculte
5 (Dit hiperb. d'una persona sense cultura, poc educada, poc amable, etc.)
esquerp
isard
feréstec
agrest, mancat d'urbanitat.
rude
descortès
inurbà o incivil
insociable
insuportable o insofrible
intractable
misantrop
viure com un os (o com una ostra)
ésser un mussol, un solitari.
6 brutal
bestial
truculent
bàrbar
ferotge o feroç
7 Ésser salvatge: Salvatgejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana