Resultats de la cerca bàsica: 387
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
entrecor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai entre el cor i l'altar major. [...]
|
|
72.
reenvidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contestar (a un envit) envidant una aposta major. [...]
|
|
73.
foguerer foguerera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de les comissions encarregades de l'organització de la festa de les fogueres de Sant Joan, a Alacant. [...]
|
|
74.
pompós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet amb pompa, ple de pompa. Una festa pomposa. Paraules pomposes. Estil pompós. Lent i solemne. Una interpretació pomposa. [...]
|
|
75.
xalat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regalat, divertit. La festa va ser molt xalada. passar-se-la xalada Passar-ho regaladament. Boig 1 . Aquest noi està xalat. [...]
|
|
76.
calcés
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'un pal major, del masteler de gàbia, o del masteler de goneta. Bossell que va a l'extrem superior de l'arbre de les naus, sota la galeta. [...]
decaure
|
|
77.
refresc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beguda no alcohòlica, efervescent o no, preparada amb aigua i altres ingredients com suc o extracte de fruites, essències, sucre i additius. Convit, a propòsit d'una festa, d'una recepció, en què se serveixen begudes, pastes, etc. de refresc Que ve a afegir-se de nou a un [...]
|
|
78.
embarcació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau2 1 1. Embarcació menor. Embarcació major. [...]
|
|
79.
reraltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de darrere l'altar major d'una església. [...]
|
|
80.
sotstinent sotstinenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militar de grau intermedi entre brigada i sotsoficial major. [...]
|
decaure
1 v. intr. [LC] Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure.
2 v. intr. [LC] [MD] Disminuir en salut, força, vigor. El malalt ha decaigut aquesta matinada.