1.
finejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser suficientment fi, tirar a fi. [...]
|
2.
finejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
finejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 ser fino, tirar a fino. 2 [fer el fi] hacerse el fino. [...]
|
4.
fi 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. (aspre al tacte ≠ rústic). Són gent rústega, però de bona jeia. La porta va rústega: posa-hi una gota d'oli. 6 Ésser fi: Finejar(intr.) Anar fi (una cosa): Lliscar. Ant. Engrunyonir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 adj. Extremament prim. prim (→) tènue subtil impalpable (pólvores, etc.) vaporós, tenuíssim i lleuger. Un vel vaporós. refí, fi, finíssim. entrefí, entre fi i bast. 2 D'una puresa extrema, de tota bondat; elaborat amb una cura extrema. triat superfí delicat aprimorat exquisit → pur. 3 Fi al tacte. fi com una seda sedós suau vellutat llis setinat o de setí de bon tacte. Ésser, una cosa, de bon tacte. 4 Mentalment agut. subtil perspicaç (→) 5 D'exquisida educació. refinat Ant. Bast. Tosc. Groller. Grofollut. Rústec. (aspre al tacte ≠ rústic). Són gent rústega, però de bona jeia. La porta va rústega: posa-hi una gota d'oli. 6 Ésser fi: Finejar (intr.) Anar fi (una cosa): Lliscar. Ant. Engrunyonir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |