FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, típicament en forma d'arbre, amb un tronc simple i una roseta apical de grans fulles pinnades o palmades, amb inflorescències habitualment grosses, proveïdes d'espates, i amb fruit carnós, a la qual pertanyen la majoria de palmeres. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les lleguminoses, que comprèn més de deu mil espècies, la majoria herbàcies, de fulles sovint pinnades i amb estípules, flors papilionàcies amb l'estendard que embolcalla els altres pètals, i fruit típicament en llegum, entre les quals n'hi ha moltes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l'assemblea? Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses). Acordar els colors, els tons, d'una pintura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aproximació suficient, a la pràctica, per a la majoria d'aplicacions tècniques. regle de Christen Regle d'alçàries. regle graduat Regle que duu gravada una escala lineal en centímetres, mil·límetres, etc. Element pla, dret, més o menys llarg, que forma part d'algunes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'individus, que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. Ésser de mala raça. Divisió de l'espècie humana basada en criteris biològics. raça caucàsica [o raça blanca] Raça humana que comprèn la majoria de pobles d'Europa, del nord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ser comunes. El seu cas no té res de comú amb el nostre. en comú Plegats, conjuntament. Viure, treballar, posseir, menjar, en comú. Pertanyent a la majoria o a tothom. És opinió comuna. El sentit comú. De tipus usual, que no s'aixeca per sobre del nivell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tracte. M'avindré a l'opinió de la majoria. no saber avenir-se d'una cosa [o no poder avenir-se d'una cosa] Estranyar-se'n granment. Encara no se sabien avenir del cop de sort que havien tingut. És tan sorprenent que no me'n sé avenir. No em puc avenir de tot el que ens va arribar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) a fer allò que es resistia a fer, vèncer la seva indocilitat, etc. Em va doblegar a còpia de paciència. La funció bàsica de la societat és doblegar els instints. Sotmetre's a allò que hom es resistia a fer. Doblegar-se a la voluntat de la majoria. haver [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaça. Fingir, simular. Ell figurà una retirada. Afigurar-se. Em figurava que ja no vindríeu. Imaginar 1 2. La gent es figura l'altra vida exactament igual que aquesta. Formar part d'un nombre de persones o coses. La majoria dels mots que figuren en aquesta llista. Aparèixer en [...]
