FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assenyalar els límits (d'una cosa). Definir els poders, l'autoritat, d'algú. Fixar, determinar. Hom no pot definir el temps ni el lloc en què això s'esdevingué. Fixar el sentit (d'un punt dubtós de dogma, de disciplina), decidir, en estil dogmàtic. El Concili [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prerrogativa particular i privativa que un sobirà exerceix en el seu regne. Privilegi que la Santa Seu concedeix als reis o sobirans en algun punt relatiu a la disciplina de l'Església. Dret pertanyent a la reialesa, usurpat pels senyors feudals i per les ciutats, i reivindicat pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, (d'alguna cosa). Torbar l'ordre, la disciplina. Torbar la digestió. Distreure (algú) del que fa. Si em torbeu no podré acabar la feina. Entretenir-se, invertir més temps del que cal. No et torbis: vine de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manera lògica. Fent això no sou lògic. Que fa referència a les dades, independentment del seu suport material o de la seva localització física. Enregistrament lògic. Final lògic d'una cinta. Disciplina, tradicionalment unida a la filosofia, que estudia les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descripció de llibres, manuscrits o impresos, amb notícies de les edicions, dates de la còpia o de la impressió, etc. Les abreviatures utilitzades en bibliografia són llatines. Conjunt d'obres relatives a una disciplina o a un tema. Bibliografia jurídica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tractada. Tractat preliminar. Allò que inicia al coneixement, a l'estudi, d'una ciència, d'una disciplina. Introducció a l'estudi de la física. Peça breu que precedeix algunes obres musicals. Fragment lent situat al començament de simfonies, d'obertures, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tipus, d'acord amb certes analogies formals o funcionals estables. tipologia lingüística Descripció i classificació de les llengües en funció d'uns determinats trets estructurals elegits prèviament i de les afinitats que en resulten. Disciplina dedicada a l'estudi de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llatina i del de les esglésies orientals catòliques. Decisió d'un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l'Església. Catàleg de llibres sagrats reconeguts com a tals en una religió. Cànon bíblic. Catàleg o llista, especialment la dels sants reconeguts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disciplina, una condició onerosa, etc. Lliure albir. Tenir les mans lliures per a fer quelcom. Lliure de passions. Que té la facultat d'obrar com vulgui, de triar per si mateix. Ésser lliure de fer o de no fer una cosa. Que no és casat. Un home lliure. Llicenciós. Una persona [...]
