Resultats de la cerca bàsica: 37
|
1.
enraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discutir, examinar, etc., en una conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d'enraonar-ho. [...]
|
|
2.
enraonar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
enraonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [dues o més persones] hablar, charlar. Sempre la veig enraonant amb les veïnes, siempre la veo hablando con las vecinas. 2 [parlar] hablar. Sempre enraona molt, siempre habla mucho. v tr 3 [discutir, examinar] hablar. Això hem d'enraonar-ho amb calma, eso hemos de hablarlo con calma. [...]
|
|
4.
enraonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Parlar una estona amb algú. estar a raons articulejar, enraonar llargament d'un tema. xerrar més que un sac de nous, enraonar molt. parlar, conversar, xerrar. La frase enraonar sol, que de vegades s'usa en el llenguatge parlat, és incorrecta, perquè enraonar suposa sempre un [...]
1 v. intr. Parlar una estona amb algú. estar a raons articulejar, enraonar llargament d'un tema. xerrar més que un sac de nous, enraonar molt. → parlar, conversar, xerrar. La frase enraonar sol, que de vegades s'usa en el llenguatge parlat, és incorrecta, perquè enraonar suposa sempre un interlocutor. En aquest cas cal dir parlar sol. 2 v. tr. → discutir. Ant. Callar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
5.
enraonament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enraonar; l'efecte. [...]
|
|
6.
graciós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plau i atreu per la seva gràcia. Ser graciós en el caminar, en l'enraonar. Ple de gràcia. Tenir un caminar, un enraonar, graciós. Concedit com una gràcia. Un do graciós. [...]
|
|
7.
enraonador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es plau a enraonar. [...]
|
|
8.
xerrola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'enraonar per mer passatemps. [...]
|
|
9.
articulejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enraonar llargament, detingudament, d'una cosa. Tenir enraonies. [...]
|
|
10.
parlera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes d'enraonar. Quina parlera; fa una hora que no paren. [...]
|
1 v. intr. Parlar una estona amb algú.
estar a raons
articulejar, enraonar llargament d'un tema.
xerrar més que un sac de nous, enraonar molt.
→ parlar, conversar, xerrar.
La frase enraonar sol, que de vegades s'usa en el llenguatge parlat, és incorrecta, perquè enraonar suposa sempre un interlocutor. En aquest cas cal dir parlar sol.
2 v. tr. → discutir.
Ant. Callar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana