FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les cicadàcies, dioica, amb aspecte de palmera, de tronc curt i fulles pinnades, d'origen asiàtic, conreada en jardineria (Cycas revoluta). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, de cos aplanat, diferenciat en un disc romboidal format principalment per les aletes pectorals molt amples i soldades al cap i al tronc, i una regió caudal estreta amb dues aletes dorsals petites i una aleta caudal rudimentària, amb la boca, els narius i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer primat del gènere Colobus, de la família dels colòbids, de tronc esvelt, pelatge vistós i cua molt llarga, que viu als arbres i habita l'Àfrica tropical. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Voltar d'un clos de canyes, revestir amb canyes. Van encanyissar l'hort perquè no hi entressin les criatures. Vaig encanyissar el tronc de l'arbre per protegir-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destral petita. Martell gros, amb el ferro acabat en punta per un extrem i en un tronc de piràmide per l'altre, que serveix per a trossejar pedra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba cenyida, generalment interior, que cobreix el tronc fins a l'engonal, amb mànigues o sense, i que es corda per sota. Peça anàloga per a bebès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., amb les mans o potes anteriors aplicades al tronc d'un arbre, a una columna, a una torre, etc., s'aplica a una figura humana o animal. [...]
