FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa jueva, d'origen agrícola, en què se celebra, cinquanta dies després del segon dia de la festa de Pasqua, que Déu donà la Llei al seu poble en el Sinaí. Festa cristiana en què se celebra, el cinquantè dia comptant des del Diumenge de Pasqua, la vinguda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició d'un sil·logisme de les dues a partir de les quals s'infereix la conclusió. premissa major Premissa més general i que sol posar-se la primera. premissa menor Premissa menys general i que sol posar-se en segon lloc. Proposició provada anteriorment o donada com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni abans de Crist ocupava la Itàlia central i part de l'Etrúria i que vers el primer mil·lenni abans de Crist es restringí a la zona oriental de l'actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caminar a bon pas. Caminar de puntetes. El primer quilòmetre l'ha fet caminant; el segon, corrent. Els quadrúpedes, marxar tenint sempre almenys dos peus a terra. Un animal, posar en execució la seva manera normal de locomoció. Els cangurs caminen a salts. caminar aigua a coll [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magnitud termodinàmica, funció d'estat del sistema, el creixement de la qual fixa el sentit en què es poden produir els processos en els sistemes aïllats, d'acord amb el segon principi de la termodinàmica. Magnitud que mesura el grau d'informació no aprofitable que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra. En lòg., segona proposició d'un argument que consta de dues proposicions. En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix. Segon terme d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en possessió d'un càrrec o dignitat. Posar (algú o alguna cosa) en el lloc que li és destinat o reservat. Els forasters, els hem instal·lats al segon pis. Instal·lar els seus llibres, els seus mobles. Establir-se, acomodar-se en un lloc. Ens instal·larem a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de quantitat d'electricitat del sistema internacional, igual a la quantitat d'electricitat transportada en 1 segon per un corrent d'1 ampere (símbol, C). coulomb per quilogram Unitat de quantitat de radiació X o γ tal que, en un quilogram d'aire, l'emissió corpuscular [...]