El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
Les sabates que en castellà es coneixen amb el nom de merceditas, en català s'anomenen mercenetes.
Les mercenetes són unes sabates de saló amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. El seu nom té l'origen en el diminutiu català del nom de Mercè i és degut a la reina [...]
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
La denominació oficial d'aquest municipi del Bages és Navàs.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle IX? és Navars, ja que es manté la -r que figura en la documentació antiga d'aquest nom, Nabares (com és habitual en la toponímia catalana [...]
manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA. [...]
matí, Avui són a Lleida.
S'escriu son en els casos següents:
amb el significat d''acte de dormir' (nom masculí): fer un son, tenir el son lleuger;
amb el significat de 'ganes de dormir' (nom femení): Tinc molta son, Cal treure's la son de les orelles;
amb el significat d''el seu': Conec [...]
El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes [...]