La denominació habitual d'aquest país és Alemanya, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federal d'Alemanya.
El codi ISO que representa aquest país és DE. [...]
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre de la tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des de la meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida devocal.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b) [...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
comunicat
La forma catalana adequada per designar la nota breu en què algú comunica d'una manera oficial alguna cosa és comunicat.
Hem d'evitar de dir parte o la traducció literal part, i hem de fer servir la paraula comunicat en aquest sentit: comunicat mèdic, comunicat d'accident, comunicat de [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
màquina o aparell, un timbre, una tecla)
tocar (el botó d'una màquina o aparell, un timbre, una tecla)
Per exemple:
El policia va prémer el gallet, però no va tocar el fugitiu.
Polsa el botó de l'ascensor.
Has de tocar la tecla de bloqueig de majúscules.
Pitja l'accelerador.
En aquests contextos, cal [...]
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).