FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que surt més del normal respecte de la superfície on és, s'aplica a una part del cos. Ulls sortits. Dents sortides. Té la barbeta sortida. Tenia el pit enfonsat i el ventre sortit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d'imprimir que projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l'assecament i protegir cada full de la tinta fresca d'un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure; l'efecte. Barca de bona treta. Sortida d'una mercaderia, demanda que se'n fa. Cosa dita o feta per a enganyar algú. Acció de separar del ramat el bestiar destinat a la venda. Desembosc. Tret1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortida al camp per divertir-se, per descansar, etc., especialment la que comporta fer una menjada a l'aire lliure. anar de vega [o fer una vega] Sortir al camp i fer-hi una menjada. Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació matemàtica entre les variables desortida i d'entrada en un sistema o servosistema. Mesura de la capacitat d'una substància per a transmetre la radiació electromagnètica, expressada com la relació entre el flux de radiació transmesa i el flux de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pas lliure, sortida (al foc). Esbravar 2 . Va desfogar la seva ira contra aquells éssers innocents. Es va desfogar cridant i insultant els presents. El temps, l'estat de l'atmosfera, el vent, etc., esbafar-se. [...]