FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem, que serveix per a treballar la pedra, fer-hi forats, etc., a cops de martell donats a l'altre extrem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Iré pel món vagabund. Gent vagabunda. Un vagabund li demanava almoina. Dropo. Vida vagabunda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que defuig el treball. És un dropo: no hi ha manera de fer-lo treballar. Quin dropàs n'hi ha de tu! Aquell és encara més dropo que tu. fer el dropo Estar sense fer res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, de fulles palmatilobades, fruit en disàmara i fusta blanca fàcil de treballar, que es fa sobretot a les rouredes de la muntanya mitjana (Acer opalus). blada de fulla grossa Blada de fulla relativament grossa, pròpia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d'una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar amb l'aixada, el càvec o altra eina similar. Cavar la terra per girar-la, treure'n l'herba. Cavar un camp. Cavar la vinya. Cavar la llavor. Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), generalment a cops de pic, un clot, un vall, etc. Fer (en una peça) la cavitat necessària [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a subjectar peces que s'hagin de picar o treballar amb l'aixa. Suport auxiliar de ferro d'alçada graduable que serveix per a sostenir o subjectar les peces llargues que s'han de treballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc. Una brusa camisera. Una brusa estampada. Peça de vestir exterior en forma de túnica i amb mànigues, usada generalment per a treballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser motiu (d'alguna cosa). Aquelles paraules motivaren la nostra intervenció. Què ha motivat la vostra vinguda? Donar (a algú) motius que l'estimulin a fer una cosa. No has motivat els nois a treballar en aquest projecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fàcilment es deixa instruir, conduir. Que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil: mai no l'he de renyar per res. Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil. Fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil. [...]
