no inclòs quan plou). Sovint es fa servir el gerundi del verb incloure amb el significat de 'comprendre', 'fer que una cosa en contingui una altra'. Amb aquest valor, regeix un complement preposicional (incloure una cosa en una altra), que queda representat amb el pronom hi. Per exemple: A l [...]

per expressar un valor de culminació són el verb acabar seguit d'un gerundi o bé les expressions al final, a l'últim, a la fi, finalment, etc., seguides de verb conjugat: Si ho demanes tantes vegades, acabaràs esgotant-li la paciència. És tan pesat que al final claudicarem. D'altra banda, la [...]

, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc. S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc. En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]

adj 1 [que riu] riente. 2 [rialler] risueño -ña. Un paisatge rient, un paisaje risueño. 3 [gerundi de riure] riendo. Ho deia rient, lo decía riendo. 4 tot rient rient fam burla burlando.  [...]

m 1 gram gerundi. 2 que és gerundio fam que és tard i vol ploure.  [...]

5 [embriagar-se] emborracharse, embriagarse. 6 fig electrizarse, enardecerse. 7 [acompanyat d'un gerundi] fig [caure en l'exageració] pasarse. S'emborratxa parlant, se pasa hablando.  [...]

acabar. Hemos concluido con este trabajo, hem acabat aquesta feina. 5 concluir por acabar [amb un gerundi], a l'últim. Concluyó por ceder, va acabar cedint, a l'últim va cedir. 6 ¡hemos concluido! hem acabat!, hem renyit!v pron 7 acabar-se. Se nos ha concluido el café, se'ns ha acabat el cafè.  [...]

infinitiu, gerundi o imperatiu, el pronom feble es col·loca al darrere. Per exemple: Pensant-hi bé, val més que no li diguis res. Truca-li tan aviat com puguis. 4. En el cas de les perífrasis verbals, el pronom pot anar al davant de la perífrasi, al darrere o entre les formes verbals que la constitueixen [...]

que, tot [amb un gerundi]. Hablaba a la par que reía, parlava tot rient. 16 a la par que a més de. Es listo a la par que trabajador, és eixerit a més de treballador. 17 a pares de dos en dos. 18 ir a la par anar a l'una. 19 jugar a pares y nones jugar a parells i senars. 20 sin par sens igual, sens [...]

amb el frec. 5 [modo] amb. Con mucho gusto, amb molt de gust. 6 [queja] tant. No me lo ha comunicado... ¡Con lo contenta que yo estaba!, no m'ho ha fet saber... tant contenta que jo estava!7 [con un infinitivo] amb (o només) que [verb en subjuntiu, o sense traducció i verb en gerundi]. Con abrir la [...]