Resultats de la cerca frase exacta: 159
|
31.
enervar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar nerviós. M'enervava el tic-tac persistent i compassat del despertador. Posar-se nerviós. Començava a enervar-me de tant esperar la seva trucada. Privar de nervi, d'energia, fer feble, impotent. Fa una calor que enerva, que ensopeix. En med., efectuar l'ablació d [...]
|
|
32.
duplicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblar 1 1 i 1 2. El govern ha duplicat el pressupost de cultura. Cal esperar que la massa dupliqui el volum. El preu de l'electricitat s'ha duplicat a causa de la crisi energètica. per duplicat En dues còpies. La instància s'ha de presentar per duplicat. [...]
|
|
33.
desitjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
imperfecte, defectuós. Esperar (algú) amb impaciència. Fer-se desitjar. [...]
|
|
34.
desdir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No ésser adient amb el rang, l'origen, etc., d'algú, no ésser el que hom en podia esperar. Això desdiu de tu, de la teva serietat. Aquests presents mesquins desdiuen d'un home ric com ell. Algú, no captenir-se, en una ocasió, com era d'esperar del seu rang, del seu [...]
desdir
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiu 
|
|
35.
separat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sentíem trets de fusell, a vegades llargues ràfegues i a vegades trets separats. Que tenen entre ells més espai del que és d'esperar, s'aplica als genolls, als ulls o a les dents. Els seus ulls són negres i profunds, i una mica separats. Té les dents separades. per separat [...]
|
|
36.
ironia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d'allò que aparentment és dit. Forma d'humor que es tradueix en l'adopció d'aquesta manera de parlar. Esdeveniment contrari al que hom tenia dret a esperar. Ironies [...]
|
|
37.
volea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En diferents esports de pilota, cop que el jugador dona a la pilota amb la mà, la pala, la raqueta, etc., sense esperar que toqui a terra. Tornar una pilota de volea. Aquest jugador té una bona volea. mitja volea Cop que el jugador dona a la pilota després d'haver tocat a terra [...]
|
|
38.
somiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pagaries o ho he somiat? Imaginar com a possible o realitzable (alguna cosa que no és d'esperar, de molt difícil realització). Qui hauria mai somiat de trobar-te ací? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Jo somiava poder tenir una caseta vora el mar. Qui té fam somia [...]
|
|
39.
paciència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se'n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència. Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball. Esperar algú [...]
|
|
40.
pasqua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sandra i en Pere dilluns de Pasqua Granada. Esperarem fins a la segona Pasqua. Festes que hi ha de Nadal fins a Reis. fer Pasqua abans de Rams Esperar un fill abans de casar-se. [...]
|
desdir
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiudesdigues seguida d'un pronom enclític sol adoptar la forma desdís , desdís-te ; a la resta del domini i en registre informal, pot prescindir de la s final, desdigue't en comptes de desdigues-te ]
1 1 v. intr. [LC] No ésser adient amb el rang, l'origen, etc., d'algú, no ésser el que hom en podia esperar. Això desdiu de tu, de la teva serietat. Aquests presents mesquins desdiuen d'un home ric com ell.
1 2 v. intr. [LC] Algú, no captenir-se, en una ocasió, com era d'esperar del seu rang, del seu valor, etc. Les persones íntegres no desdiuen mai.
2 v. intr. pron. [LC] Algú, no mantenir el que ha dit, el que ha promès, allò a què s'ha compromès. S'ha desdit del tracte. A darrera hora es va desdir de marxar. És un pocavergonya; ja ho he dit i no me'n desdic. Em va prometre de donar-m'ho, però se n'ha desdit.
3 [LC] a desdir loc. adv. En gran abundància, en quantitat extraordinària. Enguany hi ha fruita a desdir.
[en valencià i, en menor mesura, en català nord-occidental, la forma de l'imperatiu