Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats. [...]
Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda: [...]
El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]
Generalment, el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com a adverbi. Les expressions resultants simplement denoten la negació del mot que ve al darrere (i dels seus complements, si n'hi ha). En conseqüència, aquests casos s'escriuen sense guionet. Per exemple:
la no [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 denominació apel·lació prenom, nom de pilao nom de fonts, nom de bateig. cognomo llinatge, nom de família. renomo sobrenom, nom afegit al d'una persona. motiu(->) o malnom, nom sobreposat a algú, pres sovint d'un defecte corporal o d'un tret característic de la persona. autònim, nom veritable [...]
Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple:
Ara debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe.
Només resoldrem el primer i tercer enigmes.
Cal lluitar pels [...]
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
Els determinants demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquella, aquella, aquells, aquelles) es poden usar sense un nom o sintagma nominal explícit, si pel context es dedueix a què fan referència. Per exemple:
Aquesta jaqueta et queda molt bé, molt més que no pas aquella.
De vegades [...]
