1.
enrunar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en runes (un edifici). La casa, a poc a poc, s'enruna. [...]
|
2.
enrunar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
enrunar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un edifici] derruir, derribar, demoler, derrumbar, derrocar, echar abajo. v pron 2 derrumbarse, caerse, venirse abajo, hundirse. [...]
|
4.
enrunar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enderrocar, ensorrar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
enrunament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enrunar o d'enrunar-se. [...]
|
6.
derruir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: huir] 1 [un edificio] derruir, demolir, enderrocar, aterrar. 2 [poco a poco] enrunar. [...]
|
7.
derribar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una construcción] derrocar, enderrocar, derruir, demolir, enrunar, aterrar. 2 tombar, fer caure, tirar a terra. Derribar los bolos, tombar les bitlles. 3 [a personas o animales] abatre, estassar, tirar a terra, fer caure a terra. En un momento el policía derribó al ladrón, en un moment el [...]
|
8.
enderrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 demolir desbastir abatre derrocar derruir arruïnar(->), convertir en ruïna. tirar a terra. Han tirat a terra aquell casalot vell. enrunar esfondrar esbucar esbalmar ensorrar tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. desmantellar, enderrocar les fortificacions d [...]
|
9.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregaro esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes. 2 (arruïnar-sepron.) anar-se'n a terra(un edifici, una construcció, etc [...]
|
10.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar(un edifici) capitombar, fer [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |