Resultats de la cerca bàsica: 145.228
|
121.
llibertat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que es consideren alienes, extrínseques i [...]
|
|
122.
introspecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'examinar-se a si mateix, inspecció dels sentiments i pensaments d'un mateix. [...]
|
|
123.
consubstancial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
|
|
124.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
dels infinitius són tenir i venir.
[...]
|
|
125.
Majúscules i minúscules en pactes, tractats, acords, declaracions i compromisos
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
|
|
126.
àngela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Això mateix! àngela Maria! Això mateix! [...]
|
|
127.
sentir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l'estómac. Sentir-se un dolor al braç. [...]
|
|
128.
troglobi -òbia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que habita les cavitats subterrànies i n'és propi. Organisme troglobi. [...]
|
|
129.
llegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar (un bé propi) a algú per disposició testamentària. Transmetre de generació en generació. [...]
|
|
130.
sufet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica. [...]
sentit1
|
sentit1
1 1 m. [FS] [ZOA] [MD] Funció psicofisiològica per la qual l'ésser humà i els animals reben informacions externes o internes mitjançant un òrgan especialitzat. El sentit de la vista, de l'oïda, del gust, de l'olfacte, del tacte. Els cinc sentits corporals. Els òrgans dels sentits. L'òrgan del sentit de l'oïda és l'orella. Un error dels sentits.
1 2 m. [PS] Facultat humana d'experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
1 3 [LC] amb tots els seus cinc sentits loc. adv. Posant-hi tota l'atenció possible.
1 4 [LC] no tenir sentits No sentir-se de res.
1 5 [LC] perdre els sentits Perdre la consciència.
2 1 m. [LC] [FS] [PS] Facultat de discernir el ver del fals, el bé del mal, etc. Tenir el sentit moral. Tenir el sentit de l'oportunitat. Bon sentit. Sentit pràctic.
2 2 [LC] [PS] sentit comú Facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses.
2 3 [LC] [FS] tenir el sentit estètic [o tenir el sentit del bell] Discernir el bell del lleig.
3 1 m. [LC] [FLL] Manera com s'ha d'entendre una cosa, significació. No entenc el sentit de les seves paraules. Paraules sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit. Els diferents sentits d'un mot.
3 2 [FLL] sentit figurat Sentit metafòric d'un mot.
3 3 [FLL] sentit literal Sentit que posseeix una locució o un gir atenent als significats individuals i a la combinació dels seus components.
3 4 [FLL] [FL] sentit propi Significat originari d'un mot, en oposició a altres significats.
3 5 [LC] [FL] [FLL] sentit recte Sentit primitiu d'un mot, no figurat o translatici.
4 m. [FS] [LC] Raó d'ésser, finalitat, orientació. El sentit de la vida, de la història.
5 1 m. [FIF] [MT] Orientació, oposada a l'altra, de les dues que es poden definir en una línia. Un mòbil recorre la recta de dreta a esquerra; l'altre, en sentit contrari: d'esquerra a dreta. Girar en el mateix sentit, en sentit contrari, que les agulles d'un rellotge.
5 2 [FIA] [FIF] sentit antihorari Sentit contrari al de la rotació de les agulles del rellotge.
5 3 [FIF] [FIA] sentit horari Sentit de la rotació de les agulles del rellotge.