FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirar d'obtenir (alguna cosa) demanant-la, fent les diligències necessàries. Jo sol·licito un moment la vostra atenció. Sol·licitar un favor. Sol·licitar una plaça. Incitar a fer una cosa. L'honor el sol·licitava a refusar. Una força, atreure (un cos) a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El vent, l'oneig, calmar-se. Fer una quedada, en el joc de billar. Restar, romandre. Jo me'n vaig; tu queda't i espera'l. Qui es quedarà avui a vetllar-lo? Apoderar-se (d'una cosa), retenir-la. Se m'ha quedat tots els discos que li vaig deixar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge. L'execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser atret (envers una persona o una cosa) fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjar honor, riqueses. Tothom desitja la felicitat. Sempre havia desitjat aquell home. Desitjava una gran victòria per al seu equip. Jo desitjo la seva felicitat. deixar a desitjar Ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En petita quantitat. L'aigua és poc calenta, encara. Som molt poc amics, ell i jo. Salta poc alt. Corre poc! massa poc! Forma que serveix per a indicar que un càstig, un fracàs, etc., és ben merescut. a poc a poc [o a poc a poquet] Lentament. de poc [o per poc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar certesa (a algú) de la veritat d'una cosa. Això m'encerteix de la seva fidelitat. Adquirir la certesa de la veritat d'una cosa. No és fàcil d'encertir-se de la infecunditat d'alguns animals. Jo no sé si això serà veritat; ens n'hem d'encertir. Volia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercar amb ardor, perseguir la consecució (d'alguna cosa). Ells ens percacen tot el mal que poden. Jo et percaçaré la protecció d'ell. A muntanya, ja hi ha gent que percaça els bolets. Procurar-se. Són grans els honors, la fama, que ell ha sabut percaçar-se. Amb [...]
