El gentilici dela Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província dela Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
El gentilici dela Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies dela Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]
Hi ha un curt nombre demots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
Hi ha verbs dela segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
El gentilici dela Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província dela Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:
Palmas, Las: de Las Palmas
Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]
La sigla de comunitat autònoma és CA. Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres dela sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.
[...]
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so dela s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
Alguns verbs dela tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]