41.
vasculitis
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
produir-se en qualsevol territori i afectar vasos de diferent natura i calibre, i posseir característiques histopatològiques variables amb predomini necrosant o bé granulomatós. L'espectre clínic és molt ampli i inclou malalties de curs ràpidament fatal, si no són tractades adientment, i malalties cutànies [...]
|
42.
miopatia miofibril·lar relacionada amb cristal·lina alfa-beta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
43.
mujer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, o mundana, o perdida) dona de la vida (o de cadira, o de mala vida, o de món, o pública). 7 mujer de su casa dona de casa seva (o de sa casa). 8 mujer fatal vampiressa. 9 ser mujer ésser dona. 10 tomar mujer [casarse] prendre muller, amullerar-se, mullerar-se. [...]
|
44.
calamitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desgràcia. flagell. El flagell de la guerra, de la pesta, de la fam, de la llagosta. plaga, gran calamitat, esp. col·lectiva. Una plaga terrible va anorrear les vinyes. catàstrofe malastre o desastre accident cataclisme, es diu en sentit fig. i propi. fatalitat, esdeveniment fatal. daltabaix [...]
|
45.
danyós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malaltia. letal, capaç de produir la mort. fatal, que emmena la destrucció, la ruïna, la mort. mortal(fig.). Una mesura mortal per al comerç. mefític(en sentit propi i fig.) malèfic, capaç de causar dany. nefast. Això és nefast per a la teva salut. malsà. Literatura malsana. Un clima malsà [...]
|
46.
saber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
no se sap mai!24 ¡y qué sé yo! i què sé jo!25 ¿yo qué sé? què en puc saber?, com voleu que ho sàpiga?v intr 26 fer (o tenir) un gust. Esta medicina sabe fatal, aquest medicament fa un gust fatal. 27 a saber a saber, és a saber. 28 a saber (o a saber si) qui sap si, ves a saber si. 29 saber a saber a [...]
|
47.
micosi fungoide
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Varietat de limfoma maligne de cèl·lules T (classificació de Lukes i Collins) o bé de limfosarcoma difús (classificació de l'OMS), de localització inicialment cutània, extensió ulterior ganglionar i visceral, i evolució llarga, però habitualment fatal. La denominació tan inadequada de la malaltia [...]
|
48.
desgraciat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir (o estar de) pega ésser el pot de la pega 2 Per analogia, dit d'una cosa que porta desgràcia o la presagia. calamitós malastruc, que porta desgràcia. catastròfic infaust(->) luctuós negre(fig.). Va tenir un dia negre. fatal sinistre funest atziac nefast(un dia, una hora, etc [...]
|
49.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva [...]
f 1 hora. La película dura dos horas, la pel·lícula dura dues hores. 2 astr [huso horario] hora. 3 pl crist hores. Horas canónicas, hores canòniques. Libro de horas, llibre d'hores. 4 a altas (o en las altas) horas de la noche (o de la madrugada) a altes hores (o a alta hora) de la nit (o de la matinada). 5 ¡a buena hora! (o ¡a buenas horas!) en bona hora! 6 ¡a buenas horas mangas verdes! fam quan fou mort el combregaren. 7 a cualquier hora a qualsevol hora. 8 a estas horas a hores d'ara. A estas horas todavía no nos han dicho nada, a hores d'ara encara no ens han dit res. 9 a hora avanzada a altes hores. 10 a la hora a l'hora. Se debe comer a la hora, cal menjar a l'hora. 11 a la hora de ahora p fr a hores d'ara. 12 a la hora en punto a l'hora en punt. 13 a sus horas a la seva hora. 14 a todas horas a tota hora (o a totes hores), tothora. 15 a última hora a última (o darrera) hora. 16 dar hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en bona hora. 21 en hora buena [enhorabuena] enhorabona. 22 en mala hora en mala hora. 23 ganar horas (o ganar las horas) guanyar temps. 24 hora de la verdad hora de la veritat. 25 hora H hora H. 26 hora libre [en un horario] hora lliure. 27 hora oficial hora oficial. 28 hora punta hora punta. 29 horas extraordinarias hores extraordinàries. 30 horas menores [liturgia] hores menors. 31 horas muertas hores mortes, estones perdudes. 32 hora suprema darrera hora, hora suprema (o fatal). 33 ir con la hora pegada al culo fam anar escopetejat, treure el fetge per la boca. 34 le llegó la hora fam ha arribat la seva hora. 35 media hora mitja hora. 36 no ver la hora de no veure l'hora de. 37 pasar las horas en blanco [no dormir] passar la nit en blanc. 38 pasar las horas en blanco [no hacer nada] matar el temps (o les hores). 39 pedir hora (o tomar hora) demanar hora. 40 poner en hora [un reloj] posar a l'hora. 41 por hora per hora. El coche iba a cien kilómetros por hora, el cotxe anava a cent quilòmetres per hora. 42 por horas [por instantes] hora a hora, per moments. 43 ¿qué hora es? quina hora és? 44 ¿qué horas son? amer quina hora és? 45 ¿qué horas son estas para llegar? això són hores d'arribar? 46 tener muchas horas de vuelo fig tenir-hi molta pràctica, tenir-hi la mà trencada. 47 una hora escasa una hora escassa, una horeta. 48 una hora larga una hora ben bona, una hora de rellotge. 49 ¡vaya unas horas para salir! quines hores de sortir! 50 ya es hora de ja és hora de. 51 ya es hora de que ja és hora que. adv 52 [ahora] ara. |
50.
hora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hora [darrere 'bon dia', 'bona nit'] [no se traduce]. Bon dia i bona hora!, ¡buenos días!23 darrera hora (o hora suprema, o hora fatal) última hora, hora suprema. 24 de darrera (o d'última) hora de última hora. 25 demanar hora pedir hora. 26 d'hora [aviat] temprano, pronto. Sortirem d'hora, saldremos [...]
|